Inici / Campanya de Reis - Guia de consum de joguines / Les joguines comercials
Les joguines comercials
La joguina és un objecte fet expressament per jugar i propiciar o estimular alguna activitat amb la finalitat de divertir-se, aprendre, experimentar, interactuar, entretenir-se,... La joguina ha de complir aquests requisits:
- Ha d’agradar al nen o a la nena que ha de jugar amb ella (no a l’adult que la compra).

- Ha de divertir i proporcionar entreteniment i plaer a qui juga. Si la joguina no és divertida, el joc pot convertir-se en un “treball”, la qual cosa impedeix que aporti satisfacció, curiositat, oportunitat d’expressar sentiments, etc.

- Ha de ser estimuladora del joc (jugar no és manipular una joguina).

- Ha de ser variada. Les capacitats i aptituds per desenvolupar són moltes. Si un infant té tendència a jugar sempre amb la mateixa joguina l’hauríem de motivar cap a d’altres. És bo escollir joguines que estimulin els diferents aspectes per assegurar una formació integral. Cal tenir present, però, que facilitar joguines variades no vol dir proporcionar-ne una quantitat excessiva.

- Ha de ser oberta per poder afavorir la creativitat, la descoberta, l’experimentació, la manipulació i la comunicació. És a dir, el nen o la nena ha de ser el protagonista del joc. La joguina no ha de ser ni massa realista, ni massa perfecta, ni sofisticada. Les joguines que són massa sofisticades, més que una joguina són un espectacle, i poden provocar un excés d’estímuls, nerviosisme i/o angoixa als infants. Els jocs senzills permeten que els nens hi afegeixin la seva imaginació i els obliguen a participar-hi.

- Cal que sigui adequada a l’edat i a l’infant que ha de jugar-hi, ja que els interessos i les necessitats són diferents a cada edat, i cada nen o nena té unes aptituds i capacitats determinades. El fet de tenir joguines que no siguin adequades fa que els infants no juguin, o que si juguen no gaudeixin ni en treguin el profit que la joguina els pot aportar. Per molt que tots els pares i mares ho pensem, els nostres fills no solen tenir capacitats superiors a les pròpies de la seva edat.

- Cal que sigui sòlida i de qualitat, que compleixi les normes de seguretat i que no perjudiqui la salut. Les peces que la componen han de tenir un bon acabat. Cal que siguin duradores, tant perquè ens desprenem d’uns recursos en comprar-la com perquè no és racional malbaratar recursos; han de tenir garantia i admetre recanvis. A més han de dur instruccions d’ús (com es munta, si s’hi ha de jugar en presència d’adults, etc.) escrites en la llengua del país on es compra.

- No ha de ser sexista, no ha de delimitar les funcions socials ni restringir les possibilitats de desenvolupar capacitats, habilitats o sentiments discriminant en funció del gènere.

- No ha de reproduir models de violència, agressivitat i competitivitat, sinó afavorir l’expressió de l’afectivitat, la cooperació i la socialització.
Si bé qualsevol estri de joc és pedagògic, hi ha unes joguines expressament anomenades pedagògiques o jocs didàctics. Tenen com a finalitat que l’infant assoleixi un objectiu concret (i per tant són tancades), que d’altra manera li seria més difícil aconseguir. Moltes vegades requereixen la motivació i l’ajut d’un adult.
|